Passa al contingut principal

Las vírgenes suicidas

Las virgenes suicidas, és una pel·lícula situada al mitjans dels anys 70, en un barri residencial d'una ciutat americana a on viu en perfecta harmonia la família Lisbon. Les cinc boniques germanes són el secret objecte de desig dels nois, que sospiren per ells cada cop que veuen les seves rosses melenes al vent. Però no obstant, aquest paradís es desfà quan Cecília, la menor, es suïcida als 12 anys. Com pot conviure la bellesa més pura amb una macabra història adolescent? Aquesta és la pregunta que persegueix a un d'aquells adolescents que, ja en la seva maduresa encara no ha pogut esborrar de la seva ment. 


Clica al play per veure el trailer de la pel·lícula

Clica al play per veure la pel·lícula online

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La receta de la amistad

La receta de la amistad Ingredientes: Un paquete grande de CARIÑO . Tres tazas de ALEGRÍA . Mucha COMPRENSIÓN . Taza y media de COMPAÑERISMO . RESPETO a montones. Dos tazas de GENEROSIDAD . Una pizca de PICARDIA . Diez onzas de FIDELIDAD . Una libra de CONFIANZA . _ Para preparar: Mezcla a fuego lento: CARIÑO , ALEGRÍA y COMPAÑERISMO . Échale el RESPETO y mezcla bien. Dale color con PICARDIA y condiméntalo con FIDELIDAD Y CONFIANZA . Agrega bastante GENEROSIDAD Y COMPRENSIÓN . Bate todo con mucho AMOR y por favor no dejes que se enfríe jamás.
Publica un comentari a l'entrada
Continuar llegint

Et trobo a faltar...

Jo no sé el què sento, ni com, ni perquè... el que i és cert, es que et trobo a faltar... Un sol segon al teu costat, és per a mi, tota una vida! I et vull al meu costat milions de milers de centenars de vides... com dos en un etèrnament enrredats!  
Publica un comentari a l'entrada
Continuar llegint

Cant d'amor

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...
Publica un comentari a l'entrada
Continuar llegint