Pensant en tu

Pensant en tu,
com si no hi hagués res més al món que el record d’aquella cara,
d’aquell somriure càlid i tendre
que pot marxar en uns instants,
però que es recorda per sempre.

Aquells cabells fins i castanys,
que onegen amb el vent,
que s’enlairen alliberant sentiments suspesos en l’aire,
deixant remors al seu pas
lent i durador.

Felicitat que s’adhereix al cos com tentacles invisibles,
com fets inoblidables
quan apareixes un altre cop
sota un cel suau i calmat que reflecteix el teu màgic rostre.

Jordi Ganzer Ripoll