Passa al contingut principal

Soledad

Federico Garcia Lorca

Soledad pensativa
sobre piedra y rosal, muerte y desvelo
donde libre y cautiva,
fija en su blanco vuelo,
canta la luz herida por el hielo.

Soledad con el estilo
de silencio sin fin y arquitectura,
donde la planta en vilo
del ave en la espesura
no consigue clavar tu carne oscura.

En ti dejo olvidada
la frenética lluvia de mis venas,
mi cintura cuajada:
y rompiendo cadenas,
rosa débil seré por las arenas.

Rosa de mi desnudo
sobre paños de cal y sordo fuego,
cuando roto ya el nudo,
limpio de luna, y ciego,
cruce tus finas ondas de sosiego.

En la curva del río
el doble cisne su blancura canta.
Húmeda voz sin frío
fluye de su garganta,
y por los juncos rueda y se levanta.

Con su rosa de harina
niño desnudo mide la ribera,
mientras el bosque afina
su música primera
en rumor de cristales y madera.

Coros de siemprevivas
giran locos pidiendo eternidades.
Sus señas expresivas
hieren las dos mitades
del mapa que rezuma soledades.

El arpa y su lamento
prendido en nervios de metal dorado,
tanto dulce instrumento
resonante o delgado,
buscan ¡oh soledad! tu reino helado.

Mientras tú, inaccesible
para la verde lepra del sonido,
no hay altura posible
ni labio conocido
por donde llegue a ti nuestro gemido.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La receta de la amistad

La receta de la amistad Ingredientes: Un paquete grande de CARIÑO . Tres tazas de ALEGRÍA . Mucha COMPRENSIÓN . Taza y media de COMPAÑERISMO . RESPETO a montones. Dos tazas de GENEROSIDAD . Una pizca de PICARDIA . Diez onzas de FIDELIDAD . Una libra de CONFIANZA . _ Para preparar: Mezcla a fuego lento: CARIÑO , ALEGRÍA y COMPAÑERISMO . Échale el RESPETO y mezcla bien. Dale color con PICARDIA y condiméntalo con FIDELIDAD Y CONFIANZA . Agrega bastante GENEROSIDAD Y COMPRENSIÓN . Bate todo con mucho AMOR y por favor no dejes que se enfríe jamás.

Et trobo a faltar...

Jo no sé el què sento, ni com, ni perquè... el que i és cert, es que et trobo a faltar... Un sol segon al teu costat, és per a mi, tota una vida! I et vull al meu costat milions de milers de centenars de vides... com dos en un etèrnament enrredats!  

Cant d'amor

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...