The road of the living is shadowy and unhappy I want go at the Nirvana with her peace spiritualized!

Dedicat a totes aquelles persones que no veuen llum més enllà del pou... i a totes les altres que s'aixequen desprès de caure...

Hi ha una gran insatisfacció en la gent perquè molts desitgen ser algú en la vida, desitgen fer alguna cosa gran, desitgen ser feliços i valer per a alguna cosa, però senten que segueixen sent mediocres, que somien, però realitzen el més mínim.

Pensen que la felicitat és molt raquítica i a més passatgera, i poc profunda. Senten que no serveixen per res, i així abunda el tipus insatisfet, fart, fastiguejat. -Jo vull més, molt més, no puc seguir igual, si la meva vida serà com avui, ja em estic fart, no la vull!. - Això diuen... Però hi ha gent malalta de l'esperit, malalta de gravetat, gent que es creu incurable. Hi ha gent desenganyada de si mateixa; han intentat tantes vegades canviar i no ho han assolit que pensen no tenir remei. Podríem dir, "intenta altra vegada, encara no ho has intentat amb totes les teves forces".

Diuen de Gengis kan, el gran conquistador de Xina, que després d'una gran derrota, estava en la seva botiga mirant amb els ulls a l'horitzó, i pel fil de la botiga, pujava una formiguieta tractant d'arribar al cim; al no aconseguir-ho, queia una vegada i una altra al terra, però tornava a intentar-ho i així la desena vegada, va assolir per fi el seu objectiu, que era arribar al cim de la botiga. Gengis kan, va aprendre la lliçó de la formigueta, va tornar a intentar-ho i es va fer el conquistador de Xina.

Sabies tu, que la vida somriu, a qui somriu a la vida? Els anys insatisfets per la buidor de la vida, per aquesta mediocritat que els produeixen nàusees, són una insatisfacció molt aprofitable. Malament si estiguessis tranquil. D'una gran insatisfacció poden sorgir grans coses.

Siddartta Gautama va dir: Cal viure la vida sense desesperar-se, però el passat no cal recordar-lo mai ni cal pensar en el futur. I el present viure'l somrient.