Patarrufa ♥

Aquest bloc restarà tancat per vacances fins l'1 de setembre. Si algú desitja contactar amb qualsevol dels autors d'aquest bloc té diferents opcions: Enviar un comentari en aquest mateix post que serà llegit sense concretar cap data. Enviar un correu electrònic a nuri4_cat@hotmail.com (Núria) o bé al elpunyrebel@gmail.com (Roc) Trucar en el mòbil personal de la Núria 662XXXX65 (als que els hi interessa ja el tenen) Un cop arribi el setembre, ja anirem penjant periòdicament reflexions de la vida quotidiana vistes des del punt de vista, opinions de les coses de la vida... entre d'altres! Però mentrestant que ens ho mereixem, gaudirem d'uns dies esplèndids a les costes catalanes,  uns dies meravellosos a les muntanyes i boscos catalans i uns fantàstics dies quedant amb la millor companyia que ens podem trobar, etc. Ei, també hi hauran dies de soffing, de panxing i rasquingdewebs!

Res és per sempre - Gossos Vius en una tele-movie que no te escrit el final, es com una gran parodia, no te desperdici, és molt original. Homes sorts del nou mil·leni, Mares, dones asfixiades, nens arreu que passen gana, ganes de viure de ser normals!!! (Res és per sempre) per molt que t´hi esforcis no res és per sempre. (No tens res a perdre) és el misteri que ens fa tots iguals. (Viu-la i connecta) El millor de la vida es que encara t´ha de sorpendre. (No miris enrera) Tot va endevant!!!

Fa dies (mesos) volia dedicar unes paraules a aquelles persones que volent i sense voler acaben llegint el meu bloc i no agradant-los-hi els què hi ha escrit és dediquen a menysprear, insultar i en ocasions comentar quelcom amb ingorància i controversia. Però és allò que van passant els dies i no ho fas, potser per mandra, i potser (la raó més convincent) algú se sentirà aludit amb aquest escrit i llavors: atacarà!

Sempre hem de viure amb un objectiu clar i concís, amb una visió transparent de futur, i sobre tot amb una il·lusió que sigui SMART (Específica, Mesurable, Atractible, Realista i Realitzable amb el temps). No podem perdre el temps, pensant en temps millors, i somiant coses ilògiques i incoherents.  Quan era jove, no tenia visió de futur, simplement em dedicava a caminar per la vida sense rumb, fins que un dia un professor i a l'hora un mestre la vida em va dir; - Núria, no s'ha de viure d'il·lusions però sí amb il·lusió! - per tant els deures d'aquell dia va ser pensar quins eren els somnis que volia per un futur.